Cendres aprengué a llegir dalt dels trens. li encantava viatjar en tren a un lloc i altre sense importar-li el destí. La noia s'asseia en front de qualsevol dona que llegia un llibre. Cendres, que encara no mesurava més d'un metre deu, mirava atentament les paraules a l'inrevés d'aquell llibre i començava a llegir en veu baixa. La dona la mirava fascinada per l'habilitat que tenia aquella noieta que tenia més cabell que cara. A poc a poc, les dones li oferien seure al seu costat i la deixaven llegir pàgines i pàgines d'històries de tot tipus.
Li agradava tant seure al costat de desconegudes que als sis anys va fugir de les mans de sa mare i pujà al tren en direcció Xàtiva. Mentre milers de persones buscaven a la volguda Cendres, ella llegia una història d'amors entre marins i sirenes. Marina, la dona del tren, s'hi va baixar en una parada pocs minuts abans que trobaren a Cendres. La dona que no tindria poc més de quaranta anys s'hi va deixar en el tren un pardalet que Cendres va agafar al veure a sa mare pujar, ella plorava i plorava buscant a la dona per tornar-li el seu pardalet que minuts més tart Cendres es va rendir anomenant-lo Piuletes en honor al lloro que tenia el capità del llibre que estava llegint.
0 caramels de llima:
Publica un comentari