Estava tirada en la gespa amb el seu cos nu que ni tan sols era admirat per ella pero que li feia goig que algú la poguessi veure, allò si que feia que tingués ganes de estar allí. Ser descoberta per algú que no volia fer-ho i ella sentir-se l'ofesa, com si no ho estigués desitjant era el que més la posava.
Llegia un llibre, més bé, llegia la mateixa frase cuaranta vegades fins que es cansava i pasava de linia perque li sonava que aquella ja l'havia llegida abans. Era tart, el cel comensava a enrogir-se els grills entonaven la seua dolça melodia que anunciava la nit i els pocs ocells que quedaven s'amagaven a algún lloc per pasar una nit més. Començava la sizígia, ja li havien dit que aquella nit hi n'hauria una d'aquelles. Tots aquests fenómens l'apasionaven, tot allò que trencava amb la rutina li enamorava, un grill que en compter de cantar ballava, un ocell que xiuxiuejava per la nit buscant un amant incomprés o tal vegada incompromés. I allí estava ella amagada entre la gespa fins que la nit va ser tan espesa que li costava trobar el camí de tornada mentre es posava una samarreta i unes sabates xafades.
0 caramels de llima:
Publica un comentari