Ningú s'hagués resistit

El va mirar intensament mentres reia mossegant aquell got amb olor a alcohol. Ell continuava parlant de la seua vida, amb unes quantes copes de més que poc el feien aguantar la seva compostura i dir estupideses. Al seu voltat s'estenien tota una serie d'amics, de coneguts, de amics més amics i de coneguts que de vegades voldries que foren desconeguts.
- A ella li agradaven aquelles coses de nois i noies amb vides perfectes, amors perfectes i d'amors que no existeixen ni existiràn. Era masa estúpida per mi, massa ella.
-¿I jo?- somrigue amb malicia fent cara de bona noia.
- Tú no podries ser mai una estúpida. A tu no t'agradarien coses com aquelles, ¿te'n recordes d'aquella pelicula que anunciaven la setmana pasada?, quina película més avorrida, doncs, ella em feia veure totes aquelles ximpleries absurdes.
Ben bé que s'en recordava d'aquella película, aquell mateix dia que la van estrenar va anar ella a la primera sesió. Li agradava tot allò, li feia goig clavar-se'n en la vida d'uns personatges que tenien tot allò que ella no tenia, allò que la portava a somiar aquelles pasions desbordades que portaven a la tragèdia.
- ¿Tú creus que a mi m'agradaria tot això?
- Persupost que no, tu no ets deixes que es deixen portar per les mases.
La seua mirada tendra va fer que per uns segons oblidarà el que estava diguent i es centrara en els seus llavis i en els seus tendres ulls que li deien que marxaren d'allí i que la besarà amb tota la passió que tenia acumulada.
- Tu ets d'aquelles que valen la pena.
Les seues mirades van quedar sostingudes en uns instants i no tardaren ni dos segons en abandonar a tota aquella gent que va deixar de escoltarlos cuan ella acaricia els seus llavis carnosos amb la llengua. Els seus cabells es desplegaven pels seus muscles i ballaven d'un costat a l'altre demanant que els acompanyesin, ell no va resistir a la seua proposició. Ningú s'hagués resistit a ella, ni si hagués estat sobri, no fos la primera vegada que la veia i sapigués el seu nom.