Fumava quan estava nerviosa i ho feia sentada al vàter de sa casa quan ses pares no es trobaven allí. No era de les que fumava diariament, tan sols ho feia quan no volia pensar cosa que li produia el efecte contrari. Les llàgrimes cuasi li saltaven dels seus ulls tan sols s'ofegaven en ells incapaços de sortir a l'exterior. Tancà els ulls i un broll d'aigua salada ballà per la seua cara però en aquell instant recordà la nit anterior.
Tenia ganes de morir, hi han moments en que la gent te ganes de morir així com així quan la vida pareix que vaja bé un dia t'alces de bon matí i resulta que el món et cau al sobre. Es sentia buida sola quan la gent es trobava als seus voltants i quan més gent més solitud, com si estar sola siguera indirectament proporcional a estar amb la gent. Quan de colp et sens perduda i necesites algú que cride el teu nom, algú que desitges, algú que trobes a faltar,. algú que creus que no necesites, algú que no deuria ser... però estàs així i ningú pot fer res per millorar-ho.
La nostra felicitat no depen dels altres sinò de com ens sentim front als altres.
0 caramels de llima:
Publica un comentari