Somnis re-somiats

No sabia com havia arribat allí però allí estava i poc més li importava.

Estaven en un bar obscur d'aquells que fa olor a fum i a alcohol amb un billar al fons i música de les que mai ningú escolta. Clara s'hi arrimà a ell i li donà un petó a la galta. Ell es sorprengué per la seua insolència o tal vegada perquè seguia sent Clara i ella eixes coses no les feia. Vic li digué "m'has besat" com si hagués fet la cosa més estranya del món però així i tot li agradés. Clara va mostrar totes les seues dents i després s'amagà entre el rogenc de la seua cara i els seus cabells. Vic s'arrimà a ella i li tornà el seu petó. No feia olor a alcohol, es podria dir que ell anava sobri, en canvi ella tenia el mateix riure sonor d'aquell que ha begut unes quantes copes de més.

Ella tornà a besar-lo, aquesta vegada als llavis seguint el mateix ritual de vergonya que la primera vegada. Vic l'assegué de costat sobre les seues cames com una nena petita i li besà els seu muscle descobert pel vestit blanc que hi portava, seguidament continuà amb els coll, el pit i tornant a provar els seus llavis cada vegada més rojos. Era més bonic del que es pensava. El noi va agafar la jaqueta i marxà amb una última mirada diguent-li que el seguira.

Clara s'alçà d'allí oblidant tot allò que abans portava fins i tot els seus amics que ja no recorda on li havien dit de tornar a veures. Aquell riure que sempre vestia va desaparèixer per un rostre més madur, menys dolç. Amb veu baixa va xiuxiuejar "tu no ets com ell" i somrigué perque a pesar de que no hi era ell hagué dubtat si en aquell moment ell li haguera fet una insinuació com aquelles.

Al poc temps ja no sabia on es trobava.