És fàcil parlar en tercera persona, com si tu no sofrires, com si allò que et passara no t'afectara. Pensar en tercera persona del singular es com si et llevessis una càrrega de damunt podem opinar sense sentir-nos mal, sense posar els nostres sentiments per davant.
1 caramels de llima:
no sé si ho és per a tu, però a mi no em lleva ninguna carrega, però és més fàcil parlar de tu mateixa en tercera persona que fer-ho en primera, no per carregues i descarregues sinó per deixar-te completament al descobert a la resta de gent o introduir-la a una xicoteta metáfora o indirecta, que pot ser et refugi dels demés. I pot ser al fi i al cap tu sigues molt més racional que jo i jo siga lla sentimental Idiota que no pot llevar els sentiments
Publica un comentari