La vaig sentir arrimar-se poc a poc a les meues esquenes però li vaig donar el plaer de tapar-me els ulls. Allí estava Cendres al meu darrere. Podia sentir la seua respiració acompasada a la meua nuca. Feia dies que estava més social i m'havia elegit per a ser la seua persona, per a ser aquell en qui tombar-se les tardes d'estiu a prendre el sol o banyar-se per després sentir aquell sabor a sal entre els llavis o tal volta per a sentar-nos en aquells banquets oxidats que hi havien prop del aparcament de l'escoleta. No li vaig preguntar a qué es devia aquell canvi sinò que vaig deixar que ella escriguera la nostra història mentre que jo la vivia tot el que podia. Em vaig girar i allí estava amagant els seus ulls enormes entre la seua massa de cabell. Hi ha qui diu que tenia uns ulls massa gran per a una noia tan menuda, deien que era una noia desproporcionada. Qué saben ells de la desproporció davant d'una noia tan màgica com podia ser Cendres! M'agafa del coll colgant-se de mi com si fora una mona el seu cap li arribava a el meu pit. Em besa a la galta i tal vegada em vaig posar vermell perquè Cendres es rigué i començà a parlotejar com quan li pregunte alguna cosa i no em vol contestar. Jo sempre l'escoltava quan parlava perque tenia una veu molt cantarina, deuria ser pel temps que passava amb els seus ocellets que li se va quedar aquell to.
- Aquest divendres et portaré a coneixer als meus ocellets i veuràs quines pessigolles et fan als peus.
Em sorprengué allò. Cendres mai no havia convidat a ningú a estar en els seus ocellets.
1 caramels de llima:
C'est très bien !
Publica un comentari