El que més li agradava era clavar-se en el llit d'un desconegut.

Rosella era la noia de cabells vermells de qui tant tot el món hi parlava. Tots els dies la veia caminant pels teulats com si fossi un gat vermell. Botava de teualada en teulada fins que tot es feia fosc aleshores buscava alguna finestra oberta per endinsar-se. El que més li agradava era clavar-se en el llit d'un desconegut. Aquell dijous després de sentir el miol d'un gat negre en les escombreries Rosella s'hi va clavar al llit de Jordi, ni tan sols si va moure en canvi ella va trobar l'olor més dolç que havia sentit en sa vida. Una respiració acompasada amb una estructura simple, única, exacta... Aquella nit si va acostar al noi i li besà els llavis, Jordi no es va despertar tantes vegades ho havia vist en les pel·licules que quan et besaven mentre dormies et despertaves que la Rosella s'enfadà i isqué plorant.

Allò és el que més la va enamorar d'ell la seua insolència als seus petons. Des d'aleshores Rosella va decidir clavar-se en la seua vida encara que tingués que baixar al terra per a poder sentir-lo més a prop, encara que estar en el terra li feia sentir mal ho preferiria abans que estar en les teulades morint per no tindre'l prop