¿I si me'n anara d'ací que pasaria, si ja ni tan sols tinc seguidors pervertits?

Total tampoc aniría molt lluny, tal vegada, a algún lloc més paranoïc, allà on res siga real i tot siga concret, on no estimen sinò s'obsesionen, o no es besen sinò es mengen. Allà on tot siga extrem i no hi haja grisos per colorejar el món allà on tot pot ser o blanc o negre, on els dies son feliços i les nits son unes putes.

Un lloc on les caputxetes vermelles es claven dins dels boscos a jugar a algo més que al parchís amb els llops, vull bruixes enganyen a la gent i que els paguen amb un dissabte de copes... De poc m'han servit els comptes si ningú ha sabut mai contar-me'ls o tal vegada aquell dia no vaig anar a classe.

Un món bipolar amb la seva noïa paranoïa.